Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena Torre
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres

dijous, 21 de setembre de 2017

5a presentació: El judici final (els personatges)

La 5a presentació, la darrera perquè ja estan tots els llibres fets, va ser a la Sala d'Actes de l'Escola del Treball i, aprofitant el lloc vam plantejar-la com un judici.

La Plaquetona. El judici final
En el paper de jutges: José Miguel Zanón, Xosé Senén  Rodríguez i Tomàs Maria Porta.
La Plaquetona. El judici final
Carles Molins en el paper d'advocat i l'Òscar José Ávila en el de fiscal es saluden se com a dignes contrincants.
La Plaquetona. El judici final
Man Costas en el paper de l'uixier.
La Plaquetona. El judici final
La Carmen Borja declarant com a presumpta organitzadora del grup sota l'atenta mirada del púbic en el paper de jurat.
La Plaquetona. El judici final
L'altra banda del jurat estudiant els informes que se'ls anaven proporcionant durant el judici.
La Plaquetona. El judici final
La Charo Mur en el paper d'ajudant del fiscal.
La Plaquetona. El judici final
L'Iris Parra com l'ajudant de la defensa.


5a presentació: El judici final (II)

A través d'un judici es van anar presentant les diferents plaquetones d'aquest darrer bloc de llibres: Hora de sortida de Maite Jou, Dones que fumen de matinada de Carles Molins i Soli Celli de Lena Torre.

La Plaquetona. El judici final
Els jutges donant inici al judici mentre advocat i fiscal repassen els seus papers.
La Plaquetona. El judici final
L'uixier pren jurament a la primera testimoni, la Carmen Borja, que, a preguntes de la fiscalia i la defensa va explicar què eren els Vilamarins i el seu projecte.

La Plaquetona. El judici final
La segona persona a declarar va ser la Maite Jou, autora d'Hora de sortida.

La Plaquetona. El judici final
L'advocat defensor interrogant l'autora mentre les ajudants es disposen a ensenyar, com a prova definitiva, la plaquetona de l'autora al jurat.
La Plaquetona. El judici final
El jurat anava llegint les nombroses proves documentals que es van aportar tant per part del fiscal com de l'advocat defensor (les dues cadires buides és perquè estaven trencades, que ens va faltar lloc...).
La Plaquetona. El judici final
Moment delicat del judici quan el senyor fiscal crida a declarar en Carles Molins, l'advocat, davant les protestes reiterades d'aquest els jutges van cridar els magistrats a consulta.

La Plaquetona. El judici final
Finalment la decisió del jutge va ser que en Carles Molins declarés per la seva obra Dones que fumen de matinada.

dimarts, 19 de setembre de 2017

Soli Celli. El videoclip



Per a la plaquetona de la Lena, Soli Celli, Julián Rincón ha creat la composició que podeu veure i escoltar aquí. El primer és sense crèdits i el segon amb. :-)

dimarts, 22 d’agost de 2017

Making off de Soli Celli. El videoclip (les portes)

La peça musical podríem dir que té tres fragments diferents. Com ja passa de vegades, vam començar pel darrer tros, ja que les filmacions del Molí l'Abella corresponen al final. El fragment central s'ha de filmar a París, mentre que, per a l'inicial vam anar al centre de la Sénia agafant, com a motiu, portes clàssiques del poble.

Soli Celli
La primera porta triada, al carrer Major de la Sénia, va ser la casa natal del Virrei de Madagascar.
Soli Celli
Després va ser el torn de la porta de l'antic forn.
Soli Celli
Per a la tercera presa vam escollir la porta d'un dels antics safareigs públics del poble, el més conegut.
Soli Celli
Però com a alternativa per qüestions de llum vam filmar també a la casa del costat, on la mestressa, Maria Àngels Giralt, vídua d'Octavio Cid, ens va donar tota mena de facilitats.
Soli Celli
I la darrera de totes va ser davant de la porteta de l'antiga presó i Ajuntament.

Making off de Soli Celli. El videoclip (la percussió)

Un cop enregistrades les parts de corda del final de la composició van anar per la banda de percussions violoncel·listiques, també, per coherència, als voltants del Molí l'Abella.


Soli Celli
Provant nous sons amb el violoncel, en aquest cas tocat com una guitarra.

Soli Celli
Aquí picant al lateral de l'instrument i, com no, amb un nou vestit.

Soli Celli
Una altra percussió, en aquest cas amb el Carles aguantant el reflector per tenir una excusa per aparèixer a les fotos.

Soli Celli
El compositor, Julián Rincón, dirigint el moment del violoncel maraca.
Soli Celli
I, com sempre passen coses, el cotxe va tenir pana i va haver de venir un Land Rover per empènyer-nos fins el poble.

Making off de Soli Celli. El videoclip (el pont)

Com hem comentat, la plaquetona de la Lena és una reflexió sobre el violoncel  i les peces que s'hi han escrit per a solo. Com a complement, el Julián Rincón i la Lena han compost una peça, per a cello sol. I ara tocava fer-ne el videoclip, ja que, tot i que només s'hi toca el violoncel se'n toquen diversos (fins a nou a la vegada), calia, doncs, filmar els diferents fragments que després se superposen per fer la peça (com al famós Tubular Bells). Vaja, que si no ho heu entès, paciència, ja ho veureu, que és una xulada.
La idea era haver filmat unes escenes a Barcelona, però va coincidir amb l'atemptat. A la Sénia vam haver d'aconseguir un violoncel (que ens van deixar la centenària Agrupació Musical Senienca) i una càmera HD (agraïments al Jordi Lázaro per la seva inestimable col·laboració).

Soli Celli
La primera localització va ser al pont penjat del Molí l'Abella (aquí el Carles fent el borinot amb una canya com si fos la pèrtiga de so, que ja en realitat ja estava enregistrat i muntat a banda).
Soli Celli
De vegades calia improvisar. Aquí aprofitant una fulla de canya de riu per lligar la roba.
Soli Celli
La Lena preparada per a la filmació, amb Jordi Lázaro a la càmera i el Juli Rincón al so i a la direcció musical.
Soli Celli
En aquesta escena sonen quatre violoncels diferents (és a dir, quatre angles diferents, quatre canvis de vestit i, és clar, quatre solos diferents que després es superposen).
Soli Celli
Una altra de les preses.