Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!


Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada publicació (si està en gris no, que encara no estan)

dissabte, 13 d’abril de 2013

Ho certifiquem al Borneo

I, perquè en quedés constància, vam acabar el dia, ja a Barcelona, al Borneo, un bar (del Born, és clar) on s'hi podem deixar missatges, així quedava constància (i ara podem recordar la data exacta...) de tan magne i apassionant esdeveniment. Ai, com de pròxima està l'eufòria de la temeritat...
(hi vam tornar un parell de cops després d'algun temps i encara hi era:-)

A dalt, la nota notarial amb la data i les signatures de la Carmen i el Carles.
Al fons del Borneo es veu l'estri on posar notes per a la posteritat, com la que hi vam posar en plena eufòria.

Ai que ens ha agafat el cuquet d'un altre projecte!

Ja és una cosa que acostuma a passar, però el fet cert és que no hi podem fer més. Un bon dia se'ns il·lumina la cara, el cor se'ns accelera i ens posem com una moto perquè hem tingut la idea genial d'endegar un projecte (tradicionalment complex, ruïnós i amb una pila d'hores de feina que fan patir). No cal dir que el desenvolupament anímic d'aquests projectes va de l'entusiasme inicial a la promesa final de no tornar a caure mai més en un parany d'aquests, fins que se'ns passa i som-hi de nou.
Recuperats, doncs, aparentment, de la darrera bogeria, la impossible puzle, estàvem la Carmen Borja i jo mateix gaudint d'un sopar a l'Olave de Castelldefels quan, potser pel menjar, pel vi o per alguna cosa que ens hi havien posat, vam tornar a tenir la temerària sensació d'estar a punt d'endegar un nou projecte singular i plural: la Plaquetona-Vilamarins. Era el 12 d'abril de 2013.De fet, de plaquetones ja n'hi havia dues (vegeu antecedents), però era un format que havia quedat aparcat i no acabava de trobar el seu moment. Fins que vam caure que, justament enguany, se celebraven els 25 anys d'unes trobades informals (habitualment per Sant Joan i la Nit de Reis) d'un grup molt heterogeni de gent lligada a tota mena d'inquietuds culturals i, en general, tots força peculiars.


Façana de l'Olave on vam tenir la pensada d'endegar el projecte de la Plaquetona-Vilamarins.

El nucli inicial dels vilamarins, 25 anys més joves... (en dues fotos, perquè bé que algú havia de fer-les; curiosament els que amb el temps tindrien les primeres plaquetones són els que surten dos cops). D'esquerra a dreta (per als que creuen que, renoi, com han canviat!): la Carmen Borja, l'Eloy Torre, el Jaime D. Parra, més Borja i més Parra i la Carme Jounou.