Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!


Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada publicació (si està en gris no, que encara no estan)

dimarts, 30 de desembre de 2014

Campament final de la Mur III (fent tots els passos)

A punt d'acabar la seva plaquetona la Charo va passar per alguna de les múltiples activitats i màquines plaquetoneres que encara no havia fet posar wire-o, capçades, embolicar amb paper de ceba, posar l'adhesiu... (recordem que, en capítols anteriors, havia dibuixat els contrapapers, fendit cobertes, interiors, guillotina... la plaquetona és un campament molt complet).

Charo Mur
Mentre la Carmen Borja i la Lena Torre treballaven al fons, la Charo s'atrevia amb la tancadora del wire-o.
Charo Mur posant capçades
Aquí posant capçades (aquesta petita peça de roba groga i vermella que va als lloms i que, en el nostre cas, serveix per reforçar-lo).
Charo Mur
Mostrant la primera de les seves plaquetones acabada d'embolicar.
Charo Mur i la seva plaquetona
La Charo Mur amb el seu gest característic d'entusiasme just en el moment que la Carmen Borja segella la darrera de les seves plaquetones.
Plaquetona Mur
Les plaquetones de la Mur acabades (per als qui us agrada comptar, n'hi havia una altra pila en una altra banda).



Campament final de la Mur II (tots junts fem camí)

Per donar el darrer impuls a la tercera plaquetona vam convocar un quartet de luxe: la Carmen Borja, la Charo Mur, el Carles Molins i la Lena Torre, unes màquines.

Lena Torre
La Lena muntant les passant les pàgines pel wire-o darrere d'una pila de cartrons i cobertes (i els interiors muntats al fons). 
Lena Torre i Carmen Borja
Le Lena tallant els wire-o a la mida adequada mentre la Carmen els posa.

Lena Torre, Charo Mur i Carmen Borja
En primer pla la Carmen Borja tancant el wire-o (cosa delicada perquè quan li dóna la gana surt com vol i s'ha de desmuntar i tornar a fer), al darrere la Mur posant capçades a les plaquetones que la Carmen havia enllestit i la Lena muntant perquè la Carmen pugui tancar. Tot una cadena de producció.

quartet plaquetonero
El Carles Molins remenant el cul per sortir també en alguna foto (en realitat estava tancant wire-o que hi té força traça).

Campament final de la Mur I (la música)

Avui ens hem ajuntat quatre persones per acabar la tercera de les plaquetones (en ordre de producció), la de la Charo Mur. En honor seu, la música que hem posat era d'ambient japonès (el primer cop que la vaig veure em pensava que era sueca, després va resultar que era aragonesa, però en realitat era de Barcelona, quan, el fet cert, per molt que dissimuli, és que és japonesa; que hi hagi passat temporades no fa més que refermar aquesta convicció).

La banda sonora de la clausura:




'


dilluns, 29 de desembre de 2014

Au, tota la Mur guillotinada

Avui ha tocat acabar de guillotinar els interiors de la Mur, a veure si demà la podem acabar d'enllestir (que haurà estat en un temps rècords, més que res perquè hi hem pogut posar una pila d'hores intensives).

retalls
Els simpàtics retalls zigazaguejants.


Per fi arriba la cisalla de la senyoreta Pepis

Per fer la plaquetona de l'Iris necessitàvem una nova màquina (i van...), el problema és que la que era ideal costava força diners, de manera que vam optar per aquesta, que era prou baratona, tant que no arribàvem a l'import necessari perquè els ports sortissin gratis. Així que vam encomanar unes cobertes de plàstic per arribar just al preu suficient. Per algun misteri, el preu del web i el que ens cobraven diferia (a mes car), i apa, tornem a reclamar. L'endemà, eficients, ens arriben les cobertes, però ni rastre de la màquina (són una empresa de Saragossa i, justament, se'ls havia acabat; per sort a la delegació de Sevilla en tenien i, per tant havien d'enviar tota la comanda des d'allí, però, a la delegació no tenien cobertes. Total, que per no haver de pagar uns ports, a la final ells en van haver de fer dos (si ens diuen que no el cobren ens hauríem estalviat les cobertes i ells un viatge).
Però es veu que per a Seur, Sevilla és massa lluny, perquè havia d'arribar el 22, i no, després el 23, el 24 van decidir unilateralment (segons consta la web de seguiment) que havíem acordat endarrerir el lliurament. Total, que finalment abvui a les 2 ha arribat, amb una setmana (prou festiva, tot s'ha de dir) de retard.
La màquina és senzilleta, senzilleta, fins i tot la fulla de la cisalla és plàstic, l'única manera de prendre mal (si li llances al cap a algú pesa tan poc que no crec que fes gaire mal) és veient el divertit vídeo de promoció (el vídeo és propietat d'ara profi, suposo, per allò dels drets i tal):


Ja sabíem que tal com arribava la màquina no ens serviria per al que volíem, però el nostre equip d'enginyers artesans ja ha estat fent proves i és fàcil que, novament, ens en sortim (una mica per la tangent).

cisalla
Aquí la nova criatura  pasturant en companyia d'altres de les màquines.

El dibuix de l'Iris

L'Iris se sent tan identificada amb el projecte que fins i tot s'ha tatuat a l'espatlla la icona de la seva plaquetona...
Potser no és ben bé així, i fins i tot no és descartable que, de fet, sigui just a l'inrevés. Tanmateix hem dedicat el matí a treure'n una còpia raonablement potable per començar a preparar la seva coberta.

trisquel
La versió tatuada i la digitalitzada.

dissabte, 27 de desembre de 2014

Guillotinem la plaquetona de la Mur

Al matí ens hem dedicat a imprimir els textos comuns (portada, portadella, crèdit, pròleg, icona, colofó) de la plaquetona de la Mur, i a la tarda els hem guillotinat. També han passat per la guillotina la meitat dels interiors (no ha donat temps a més).

guillotina
Amb ajuda de la guia làser guillotinem els interiors comuns de la plaquetona mural.


guillotina
El retalls dels dibuixos de la Mur deixaven unes simpàtiques tires zigazejants.



Marc Ignasi a l'aguait

Un dels nostres lectors (vaja, el Marc Ignasi), ens fa arribar l'observació que, malgrat haver-hi un munt de post sobre els entretinguts papers d'aigua, en realitat se n'ha de dir paper de guardes, ja que tots els papers es fan amb aigua.
És clar que pràcticament cap dels papers de guardes actuals es fan així (seria caríssim). Consultat el diccionari d'arts gràfiques i l'Enciclopèdia sembla ser que se n'ha de dir paper jaspi (jaspeado en espanyol).
De manera que, a partir d'ara en direm paper jaspi, però mantindrem, com a document històric, els llocs on es diu paper d'aigües (de fet, entenc que és una manera popular de dir-ho, sobretot a tallers i escoles; en altres bandes també se'n diu paper marbrejat, per l'aspecte, o venecià, perquè se n'hi feien, etc.).

Es digui com es digui, a la tarda la Lena es va dedicar a fer-ne més.

Lena Torre
La Lena fent més paper jaspi.



dimecres, 24 de desembre de 2014

Més papers d'aigua (i els que queden...)

Vespra de Nadal i què més nadalenc que fer creatius papers d'aigua. Primer la Lena i després el Carles amb algunes aportacions novedoses més que eficaces, s'han entretingut a impregnar papers de llarga vida lliures de clor, d'àcid i de metalls pesats.

Papers d'aigua
El primer pas, un cop tens la barreja d'aigua i espessidor, és abocar-hi gotes de tinta i, amb traça, fer-i els dibuixos que volem que quedin impresos.

Papers d'aigua
Després cal posar el paper amb cura sobre el líquid tintat, enretirar-lo amb més cura encara, treure l'excés d'espessidor, rentar-los i estendre'ls.

dimarts, 23 de desembre de 2014

Treballant les cobertes de la Mur

Les cobertes sempre són un moment delicat perquè són punyeteres com elles soles. Avui tocaven les de la Mur. Ja havíem fet algunes proves prèvies aquests dies (si ens arriba a controlar un inspector de Treball encara s'hauria pensat que la Charo treballa allí per les tardes perquè, pobra, li ha tocat fitxar gairebé cada dia). 
Malgrat que ahir ja teníem relativament controlat que el llom ens quedés centrat en els fendits, hem canviat (depurat?) la manera de fer-ho i, després de diverses temptatives i proves a l'artillera manera (és a dir, prova error), hem aconseguit un sistema que, aparentment funciona (ja veurem si en properes plaquetones es manté). Impreses ja les cobertes, després les hem passades per la plastificadora, no pas per plastificar-les sinó per passar-les pels rodets escalfadors a uns 100 graus de manera que el tòner es fixi millor).
En la primera plaquetona primer vam fendir els lloms i els plecs de respecte i després ho vam imprimir, en la segona només fèiem els llom, imprimíem i després els plecs de respecte, en la tercer hem començat igual, però després hem provat de fer només un dels plecs del llom abans de passar per la impressora per acabar imprimint amb el paper llis (primer havíem de fer un plec perquè el paper és massa gran per a la guillotina, i doblegat sí que ens entrava, però ara el tallem sense doblegar amb un petit truc).

Escalfant
No és que ens estiguem disputant la coberta, és que l'estem passant pels rodets escalfats, en Carles entrant-los per una banda i la Charo recollint-los per l'altra banda amb cura que no es dobleguin/espatxacurrin.
Escalfant
Paral·lelament la Lena prepara les pintures per fer papers d'aigua per a la plaquetona del Jaime.
Fendint
Un cop reforçat el tòner ja es poden fer els lloms.

dilluns, 22 de desembre de 2014

Aplanant plecs

Un cop fets els plecs (ara sí impecables), cal aplanar-los per minvar la tendència acordió, molla, palanca, vano... Novament l'esforçada Charo Mur lluita per domar la seva plaquetona (de les més dòcils fins ara, d'acord amb la pròpia naturalesa dolça de l'autora).
I després s'atreveix amb la guillotina per deixar-la a la mida adequada de llarg (més endavant hem d'ajustar l'ample, però ho farem conjuntament amb les pàgines comunes per evitar problemes (vegeu cas històric).

haro Mur
Per evitar tacar-les a l'hora d'aplanar hi posàvem una cartolina a sobre. Aquesta cartolina de dues cares (la Sirio Black/White) és molt delicada i de seguida la part negra taca la blanca (bé, de fet ha estat tan inevitable que alguns veureu en els dibuixos uns borrissols que, entenem, formen part de la singularitat del projecte.

Charo Mur
La Charo Mur guillotinant en una actitud molt professional i concentrada.

Endeguem al plaquetona de l'Iris Parra

Comencem amb la maquetació dels textos de l'Iris i encarreguem una nova màquina (i van...) per poder-la fer ben rebonica i preciosa com les altres. Tot i que en un primer moment l'autora tenia alguns dubtes (de fet, en primera instància era una multiproposta diferent), al final l'encertada conjunció entre fons i forma sembla que tirarà endavant, i és que quedarà molt maca!

Maquetant la plaquetona de l'IrisParra
En Carles en el seu centre de comandament intergalàctic fent la premaqueta de l'Iris.

divendres, 19 de desembre de 2014

Reemplaçant els dibuixos caiguts en combat

Després del lamentable inici fent els fendits de la plaquetona de la Mur, vam haver de reemplaçar els tres exemplars llastimosament malbaratats. Imprimir-los va ser un moment, però és clar, com estan personalitzats la Mur va haver de dur els seus retoladors i les seves plantilles per fer els dibuixos a substituir, cosa que va fer amb la meticulositat i destresa que la caracteritza.

Charo Mur
Tan fàcil que era fer rectes i rodolins a la brava i ella s'esforça amb les plantilles perquè tots tingueu una plaquetona ben lluïda i impecable.

dijous, 18 de desembre de 2014

Pintant cartrons

El particular disseny de les plaquetones, amb una tapa dura sui generis fa que els cartrons puguin ser visibles en alguns moments. De natural són grisos i, el primer intent va ser de pintar les vores, que són el que més es veu. Però no acabava de quedar prou impecable, de manera que se'ns va acudir de pintar-los, un per un, amb una doble o triple mà de pintura (i després repassar-les...).
Com de cartrons pintats només ens en varen sobrar uns quants de la plaquetona d'en Beneyto i la de la Mur està avançant a bon ritme, avui ha tocat pintar més cartrons.
Vista l'escampamenta i el show que s'organitza (si fa no fa com amb el paper d'aigua), sembla mentida fer creure que allò és un lloc de feina formal.

Pintant cartrons
En Carles pintant cartrons.
Pintant cartrons
S'organitza una estesa considerable (i, vulguis no vulguis, un merder important), de fet no és gens fàcil desplaçar-se per insòlit.

dimecres, 17 de desembre de 2014

La fendidora ensinistrada

Després de tota la perplexitat (molt plaquetonera) de veure com la teoria i les proves estan aparentment impecables però que no acaba funcionant vam decidir anar per feina, simples, precisos (i amb una punta d'enginy bricolatger). Resultat: els punyeteros plecs quedaven com havien d'anar, la felicitat tornava al taller i la plaquetona de la Mur tornava a ser possible (fins el proper entrebanc...). Tota la tarda per aconseguir només doblegar dos fulls, però ja tenim un sistema que funciona (hom podria creure que és una afirmació precipitada, però com l'entrada l'escric quan ja ha anat tot raonablement bé...).

Charo Mur
La Mur mostrant satisfeta la primera que aconseguíem fendir correctament.

Carles Molins
El Carles no va voler ser menys i també en va aconseguir doblegar una. O, dit d'una altra manera, la feina de tota una tarda.


La fendirora contra la Charo Mur

La plaquetona de la Mur consisteix bàsicament en dos desplegables de nou cossos, impresos per una banda amb els seus dibuixos i per l'altra uns motius geomètrics fets a mà en retolador (daurat o plata segons sigui un dibuix o l'altre). Una cucada que té un moment delicat en fer els fendits (la marca per on després es doblegarà la cartolina).
El pas inicial és tallar un dels extrems (el paper fa un metre, però un cop guillotinat ha de quedar a 91,5 cm), amb aquest costat a mida ja podem començar a fer els plecs amb la fendidora.
Prudents, fem algunes proves d'ajust i, un cop que tot quadra, comencem a fer les de debò i, oh, la primera la fa la Charo i surt malament, ho provo jo, i també (dues plaquetones a fregir espàrrecs), com teòricament tot està bé, ho tornem a revisar amb papers de prova i, oh, surt bé, dos cops (un ella i l'altre jo). Ho fem amb una de les bones i, oh, tercera  a la porra. Desesperació. La Charo, encara poc habituada a les putades de la plaquetona ja tem que no es podrà fer.
Però som tossuts i no podem permetre que els fendits ens dobleguin.

Primer pas: mesurar per saber per on s'ha de tallar.

Segon pas: fer els fendits.
Tercer pas: doblegar els plecs i que quedin tots a mida.
Quart pas: llençar-los desesperadament perquè han sortit fatal...

Fotografiant els contradibuixos de la Mur

Com ja vam fer amb el Beneyto feotografiem tots els dibuixos únics que han fet com a valor afegit a les seves plaquetones. Si són petits els podem escanejar, però aquests fan més d'un metre, de manera que hem de fer-les, com no, fent coses rares.

Carles Molins
Enfilat sobre la taula fent les fotografies i apilant els diversos contradibuixos perquè surtin tots.

Carmen Borja
La Carmen Borja fent els canvis dels contradibuixos perquè jo m'estava destrossant els ronyons.

dilluns, 15 de desembre de 2014

Off topic: El meteorit o aeròlit

Un fenomen tan inquietant com poc conegut (tot just ha estat insinuat dissimuladament a Cuarto Milenio) és el cas d'alguna cosa procedent de l'espai exterior que es va estavellar, precisament al pati d'insòlit (el fet que rimi amb aeròlit és una picada d'ull per als iniciats). És un cas del qual se'n parla poc, per discreció, però que es va filtrar indirectament a Torchwood.
El fet és que aquest suposat meteorit (els que hi hagueu vingut sabeu que som en un clot un metre per sota del nivell del carrer i amb unes plantes que creixen esponerosament sense tenir-ne cura), altera l'espai-temps, les hores es torsionen, es dobleguen i es rebreguen, de manera que, allò que a l'exterior podríeu fer en una estona, aquí s'allarga, inexplicablement (si no ets quàntic). També passa el mateix amb l'espai, objectes que deixes en un lloc, apareixen en qualsevol altre lloc, el desordre apareix amb total espontaneïtat. Només en aquestes condicions es poden explicar idees com la de la puzle o la de la plaquetona, impossible en altres ecosistemes. Quan aquí diem que els projectes cobren vida és textual, van a la seva bola i costa deu i ajut conduir-los (sovint, només aconseguim acompanyar-los fins on volen anar). En aquestes circumstàncies, tot és molt meritori.

Charo Mur a insòlit
El que per a alguns poc observadors podria semblar una foto moguda és un realitat un document excepcional: la Charo Mur captada mentre entra en la distorsió espai-temps.

Off topics: Disc, concert i premi per a Ol'Green

Ol'Green és el grup que es va donar a conèixer públicament a Oh Happy Day i del quals n'és component des dels inicis l'Iris Parra.
Avui han presentat el seu primer disc, A la verda, amb un fantàstic concert al Teatre Condal. Una estona abans es feia públic que havien rebut el Premi ARC al millor artista revelació de l'any. Des dels companys de la plaquetona moltes felicitats a l'Iris i els seus companys.

Ol'Green
Els Ol'Green durant l'actuació d'aquesta nit (l'Iris és la segona per l'esquerra).


dissabte, 13 de desembre de 2014

Sopar d'aniversari plaquetonero

Aprofitant que el Jaime D. Parra feia anys vam quedar alguns dels plaquetoneros per sopar. I, lògicament va sorgir el tema. La Montse Prat va ensenyar-nos bona part dels seus originals (perquè fins que no els tingui enllestits del tot no ens els vol passar; tanmateix, amb això ja podem anar pensant com els presentarem).

Montse Prat i Carles Molins
La Montse Prat amb el Carles Molins moments abans d'ensenyar-li els seus originals.

Iris Parra i Lena Torre
La jovenalla del grup, l'Iris Parra i la Lena Torre. Després no val faltar a la seva tradicional sessió d'autofotos fent carusses.

Jaime D. Parra i Carme Jounou
L'homenatjat Jaime D. Parra amb la Carme Jounou, els històrics amfitrions del grup.

Carles Molins i Carmen Borja
El Carles Molins i la Carmen Borja, perpetradors de projectes impossibles.

Lena Torre i Anabel Torres
Les torres del grup, la Lena Torre i l'Anabel Torres, conjuntades de lila.

divendres, 12 de desembre de 2014

Continuem amb els papers d'aigües

Després dels primers papers passem a la producció més intensiva (vaja, en aquesta sessió en tenim per a quatre o cinc plaquetones...). La veritat és que es fa prou merder i es necessita força espai (després d'estendre'ls pel terra i veure que ens faltava lloc vam acabar per fer servir un estenedor penjant-los, quan s'assequen agafen la corba, però ja els planxarem:-)

Paper d'aigües
La Lena fent els dibuixos de tinta sobre l'aigua, després s'hi ha d'estendre amb cura el paper a sobre.
Paper d'aigües
Es renta el paper per enretirar l'excés d'espessidor.
Paper d'aigües
Estenent els papers perquè s'assequin.

Les 4 d'en Beneyto a can Dipòsit legal

Avui la Lena ha dut les prescriptives 4 plaquetones d'en Beneyto al dipòsit legal.

Per què és important seguir el tràmit del Dipòsit Legal

Perquè amb els exemplars de les obres que es dipositen a través del dipòsit legal es recull el patrimoni bibliogràfic i cultural de Catalunya, que d'altra manera no arribaria a les biblioteques nacionals per a la seva preservació. (de la web del diposit legal).

La veritat és que, de moment queden sorpresos d'aquests exemplars que els lliurem (i encara no han vist els més estranys), però no sempre els tracten amb la delicadesa pertinent, perquè el primer que van fer va ser arrencar el paper de ceba que embolcalla els exemplars i llençar-lo a la paperera davant la desesperació de la Lena que el recupera i intenta aplanar-lo amb la mà i tornar-lo a muntar. La vida dels esforçats vilamarins és plena d'incomprensió, en fi...


La Lena amb els números de nous dipòsits legals per a les properes plaquetones (hi havia una bonica foto de l'interior lliurant els exemplars d'en Beneyto però va ser tan ràpida que va quedar moguda).

dijous, 11 de desembre de 2014

Empaquetant les plaquetones del Beneyto

La darrera de les operacions consisteix en embolicar cada plaquetona amb paper de ceba, fixar-ho amb l'adhesiu i afegir-hi el segell de «Fet amb molta paciència i manualment» (el manualment a mà). La cosa queda molt polida, i introdueix l'atzar en el llibre que acabarà a la vostra biblioteca, ja que no es pot triar el número d'exemplar (que sempre hi ha qui en vol algun de concret), ni tampoc, en les plaquetones que hi ha obres personalitzades com és aquest cas, el que més t'agradi.

Carles Molins i Carmen Borja
Envoltem les plaquetones amb el paper de ceba i després les segellem amb els adhesius corresponents (observeu com en Carles els ha disposat prèviament sobre el respatller d'una cadira per avançar més).

Carles Molins i Carmen Borja
Mentre el Carles Molins embolica els llibres la Carmen Borja va estampant el segell.

Carles Molins i Carmen Borja
I després d'estampar el segell la cal·lígrafa oficial i afegeix el manualment amb un boli ben acolorit.

Carmen Borja
Amb gran eficàcia de seguida en té una pila de fets.

dilluns, 8 de desembre de 2014

Els adhesius del Beneyto i la mare que va matricular el plotter de tall

Per protegir les plaquetones se'ns va acudir de folrar-les amb paper de ceba i, per fixar-lo enganxar-hi un adhesiu amb el logotip de cada llibre.
Però és clar, s'han de tallar (i, si pot ser, per complicar-ho sobre un adhesiu verjurat i amb la forma de la característica illa de l'Eixample).
Fa temps vam comprar un plotter de tall a Gran Bretanya (i, per error, ens en van enviar una altra d'Estats Units, però això ja és una altra història). És una màquina preciosa, i que, teòricament, pot fer meravelles, però que, només de pensar de fer-la servir ja ens agafen tots els mals perquè és refotudament senyora fins a la desesperació.
Ja que ens hi enfrontàvem vam decidir que, com que havíem de fer les del Beneyto, podríem avançar també el de les properes, les de la Charo Mur i les del Jaime D. Parra i sí, novament la màquina va donar mostres d'aquest caràcter tan rebel ens martiritza.
Finalment, més per tossuderia que per eficàcia, ens en vam sortir raonablement.
En Carles Molins fent etiquetes
En Carles Molins fent etiquetes.
Etiquetes Charo Mur
Aquí la màquina trinxant etiquetes de la plaquetona de la Charo Mur.
Etiquetes Jaime D. Parra
Tampoc les etiquetes de la plaquetona del Jaime es van lliurar de la carnisseria.
Etiquetes
Al final, però, vam aconseguir treure uns exemplars raonablement decents.