Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena TorreTemps de Flors
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres (i l'exposició de Temps de Flors)

dimecres, 17 de desembre del 2014

La fendirora contra la Charo Mur

La plaquetona de la Mur consisteix bàsicament en dos desplegables de nou cossos, impresos per una banda amb els seus dibuixos i per l'altra uns motius geomètrics fets a mà en retolador (daurat o plata segons sigui un dibuix o l'altre). Una cucada que té un moment delicat en fer els fendits (la marca per on després es doblegarà la cartolina).
El pas inicial és tallar un dels extrems (el paper fa un metre, però un cop guillotinat ha de quedar a 91,5 cm), amb aquest costat a mida ja podem començar a fer els plecs amb la fendidora.
Prudents, fem algunes proves d'ajust i, un cop que tot quadra, comencem a fer les de debò i, oh, la primera la fa la Charo i surt malament, ho provo jo, i també (dues plaquetones a fregir espàrrecs), com teòricament tot està bé, ho tornem a revisar amb papers de prova i, oh, surt bé, dos cops (un ella i l'altre jo). Ho fem amb una de les bones i, oh, tercera  a la porra. Desesperació. La Charo, encara poc habituada a les putades de la plaquetona ja tem que no es podrà fer.
Però som tossuts i no podem permetre que els fendits ens dobleguin.

Primer pas: mesurar per saber per on s'ha de tallar.

Segon pas: fer els fendits.
Tercer pas: doblegar els plecs i que quedin tots a mida.
Quart pas: llençar-los desesperadament perquè han sortit fatal...

1 comentari: