Per què és important seguir el tràmit del Dipòsit Legal
Perquè amb els exemplars de les obres que es dipositen a través del dipòsit legal es recull el patrimoni bibliogràfic i cultural de Catalunya, que d'altra manera no arribaria a les biblioteques nacionals per a la seva preservació. (de la web del diposit legal).La veritat és que, de moment queden sorpresos d'aquests exemplars que els lliurem (i encara no han vist els més estranys), però no sempre els tracten amb la delicadesa pertinent, perquè el primer que van fer va ser arrencar el paper de ceba que embolcalla els exemplars i llençar-lo a la paperera davant la desesperació de la Lena que el recupera i intenta aplanar-lo amb la mà i tornar-lo a muntar. La vida dels esforçats vilamarins és plena d'incomprensió, en fi...
 |
| La Lena amb els números de nous dipòsits legals per a les properes plaquetones (hi havia una bonica foto de l'interior lliurant els exemplars d'en Beneyto però va ser tan ràpida que va quedar moguda). |
Quan vaig dur les Plaquetones de l'Eloy a can Dipòsit Legal (no ha estat deliberat, però amants i respectuosos amb les tradicions com som, penso que m'atribuiré aquest encàrrec per a properes anècdotes i edicions), la dona que em va atendre, tot i que sense cap mostra d'estupefacció pels exemplars que li duia (cosa que em va "estupefair" a mi enormement), va extreure curosament el llibre per un dels laterals no cobert amb el paper de seda (veureu quan els tingueu en mà que no els hem embolicat com un regal sinó que hem deixat els costats "a lo llarg" al descobert). Seguidament va copiar la informació que necessitava a la seva fitxa mentre jo omplia les dades del llibre al registre (jo no duia cap paper oficial d'Insòlit, cosa que em va amoïnar perquè inicialment me'l va demanar, però la dona em va tranquil·litzar dient-me que si la missatgera -jo- coneixia les dades necessàries per a omplir el formulari -a saber: autor, títol, format, temàtica,... cap referència a l'índex de temeritat necessari per a emprendre aquest projecte- no hi havia cap problema) i a continuació, sense immutar-se, va tornar a ficar l'exemplar dins el paper de seda que encara conservava l'adhesiu.
ResponEliminaTotal, que després d'aquesta experiència a mi em va quedar la impressió que al Dipòsit Legal eren gent pausada i flegmàtica, poc amiga d'excessos pel que fa a la simpatia i a l'entusiasme.
Quina no seria la meva sorpresa quan, en arribar amb el exemplars d'en Beneyto, em demana que m'apropi una altra senyora "per anar per feina", ja que la funcionària habitual, que ocupava l'acostumat mostrador, atenia una altra persona en aquell moment. Jo tenia aquella expressió facial il·lusionada i expectant, tota jo a punt per a confirmar que sí, sí, allò que sembla que no pugui ser de tan enrevessat i difícil i xupi que sembla, efectivament, és!, que la dona ja havia arrencat, fet una bola i llençat a la brossa el paper de seda que recobreix les nostres Plaquetones tot il·lustrant-me amb un "això és molt mono però no és gens pràctic". Vaig trigar uns segons a reaccionar i finalment vaig poder articular, entre indignada i "patidifusa", que l'embalatge també forma part de l'obra mentre remenava la paperera (finalment va resultar que no l'havia encistellat). Després d'un estira-i-arronsa en què la dona es justificava i em volia convèncer que aquesta seria la reacció habitual ja que "els lectors volen saber què compren" i jo li deia que els nostres estimadíssims lectors ja sabrien d'avançada què s'agenciaven, va mirar de recompondre l'embolcall amb bona voluntat i poc èxit, també ho he de dir. El moment en què li demanava 3 dipòsits legals per a les 3 Plaquetones actualment en producció (les corresponents als mesos d'octubre, novembre i desembre del 2014, perquè ara resulta que ens ha fet gràcia poder fitxar un llibre per mes) només va incrementar la seva perplexitat ja que:
-però si ara som al desembre
-sí, però és que en fem una per mes...
-però si ara som al desembre
[...] I la cosa es va concretar en 3 dipòsits del 2015 que el Carles va haver d'anul·lar i canviar per telèfon.
Per què en demanàvem 3 alhora en lloc de demanar-los un per un és un, llibre a llibre, és un tema en què encara deu rumiar la pobra dona; jo, com li vaig dir per a enllestir, aquell dia només n'era la missatgera.
En fi, amics de la Plaquetona, podeu sentir-vos afortunats de participar d'aquest projecte, ja sigui com a autors, lectors i/o fans, però estigueu previnguts, pot provocar reaccions d'incomprensió!