Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!


Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada publicació (si està en gris no, que encara no estan)

dissabte, 28 de febrer de 2015

Capçades

Les capçades són aquestes petites peces de tela que es col·loquen als lloms del llibre, tot i que n'hi ha de diversos colors, tradicionalment són files grogues i vermelles alternativament (com una bandera catalana, per entendre'ns). En el nostre cas, a part que queda molt mono, ens serveix per donar rigidesa al llom.

Capçades
Les capçades s'enganxen amb cola blanca (abans ho fèiem amb Pritt però ara hem passat a la cola).
Capçades
S'encola la petita peça de tela i després s'enganxa al lloms de les cobertes per dins.

dijous, 26 de febrer de 2015

Malaiàlam endavant

Passada la passada de festa dels 35 anys de l'AJELC (gràcies Lena, Camen, Iris), reemprenem la plaquetona que havia quedat aturada. Un cop alçada només calia revisar-es i enquadernar-les, que és al que ens vam dedicar.

Iris Parra
L'Iris posant els fulls de Malaiàlam al wire-o.
Carles Molins
En Carles tallant els filferros del wire-o a la mida adequada (6 forats) i després tancant-lo.

dissabte, 21 de febrer de 2015

35 anys de l'AJELC

El 23 de febrer de 1980 (just un any abans del cop d'estat), un grup de (molt) joves escriptors vam fundar l'AJELC (Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana).
Aprofitant la simpàtica coincidència que els 35 anys d'aquella iniciativa són l'edat màxima fins que se'n pot ser soci (és a dir, que cap dels associats actuals havia pogut néixer quan es va fundar) ens va semblar una bona excusa per aplegar la gent que hi ha passat al llarg d'aquests anys.

Què té a veure això amb la plaquetona? Doncs que hi hem estat molt implicats (més del que estava previst) la Carmen Borja, la Lena Torre, l'Iris Parra i el Carles Molins. Per motius complexos (ja sabeu que som en una zona paranormal, vegeu off topic) al final es va haver de fer als tallers on es munta la plaquetona (es va haver desmuntar tot) i ens va ocupar molt de temps i concentració=desatenció del nostre esbojarrat projecte.
La veritat és que va ser un desafiament a l'alçada de la plaquetona (35 plats diferents, moltíssima feinada, centenars de correus, caos, estrès, poc pressupost i resultat espectacular).


AJELC 35 anys
Foto de grup més o menys incompleta perquè la vam fer tard i una dotzena ja havien marxat.


I l'altra cosa en comú entre els 35 anys de l'AJELC i la plaquetona és que aquest espai ens va la mar de bé per posar l'enllaç a les moltes fotos que es van fer de la festola. Ens les ha passades la Margalida Pons, la Júlia Badal, l'Iris Parra, el Carles Molins i la Núria López.

Àlbums de fotos
(abans es veu que es podia fer un enllaç molt xulo amb els àlbums del Flickr, però com són uns rancis, ara sembla que no deixen):

https://flic.kr/s/aHsk9NRkgZ

https://flic.kr/s/aHskcmDBnD

https://flic.kr/s/aHskauaxmW

https://flic.kr/s/aHsk8nu1qq

https://www.flickr.com/photos/29043102@N08/sets/72157650500169977/






dimecres, 18 de febrer de 2015

Sorpresa al dipòsit legal

Enmig de l'embolic de preparació de la festa dels 35 anys de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana encara trobem temps per dur les plaquetones de la Charo Mur i de l'Iris Parra al dipòsit legal i allí ens trobem amb el bon amic i gran escriptor Jordi Mata (també ex-ajelc) que, amb una delicadesa exquisida extreu el paper de ceba (sobretot comparat amb el lliurament anterior de la plaquetona del Beneyto amb una altra persona), amb total professionalitat comprova que els exemplars tinguin el dipòsit imprès (i que sigui el que toca) i, fins i tot troba que en un dels exemplars de l'Iris i hi ha un petit problema (el que tenen les presses i fer massa coses complicades alhora) i doncs, que no el pot acceptar. Mira, és una tocada de nassos (tan bé que volem quedar sempre), però és un gust trobar gent que també treballa fi. De fet com el Jordi Mata continuï fent aquesta feina tan bé em temo que no el deixaran escapar...

Jordi Mata
En Jordi Mata al dipòsit legal revisant atentament un dels exemplars.


dimarts, 17 de febrer de 2015

Després de les retallades,l'ordre i al final els forats

 L'Iris, tota una màquina, remata la feina d'ahir acabant els alçats i passant ja a fer els forats del wire-o per deixar-ho llest per a l'enquadernació.

Iris Parra
L'Iris, tota elegància, envoltada dels fulls de la seva plaquetona.
Iris Parra
Els munts de pàgines alçats en primer terme i al fons l'Iris fent els forats del wire-o.
Iris Parra
El signe identificatiu de la plaquetona Malaiàlam tatuat a l'espatlla de l'autora.

dilluns, 16 de febrer de 2015

L'Iris retalla i ordena

L'Iris dedica una bona part de la tarda (després té assaig d'Ol'Green), primer a acabar de retallar les pestanyes de la seva plaquetona, i posteriorment a fer-ne l'alçat.

Iris Parra
L'Iris amb les tisores fent els talls horitzontals. En primer terme la cisalla amb què s'havien fet els verticals.

Iris Parra
Un cop enllestides totes les pàgines es procedeix a l'alçat (és a dir, a agafar un full de cada pàgina i posar-los per ordre per deixar-los llestos per a l'enquadernació).

divendres, 13 de febrer de 2015

Continuen les retallades...

Un cop fets els talls verticals cal fer els horitzontals, que són una mica més punyeteros perquè s'han de fer a cop de tisora (els que vam intentar amb cúter van passar a ser exemplars malaguanyats, sniff). Ens les vam enginyar per fer una plantilla i anem tallant de baix a dalt (a mida que anem fent lletres anem retallant la plantilla perquè ens serveixi de base).

retallant
La plantilla ens permet tenir una base per saber per on tallar i que quedin tots a la mida adequada (els talls llargs ja els va fer ahir l'esforçada Carmen Borja amb la cisalla)

retallant
Per poder-ne tallar tres de cop (més dóna problemes) hem usat la sofisticada tecnologia d'agulla d'estendre (de fusta, off course)

dijous, 12 de febrer de 2015

Les pestanyes de Malaiàlam

La Carmen Borja s'ha passat el dia fent la banda vertical de les pestanyes de la plaquetona de l'Iris amb la nostra flamant cisalla de la señorita Pepis que, amb enginyoses modificacions (i les habituals trapelleries fora de tota lògica) ens ha fet avançar prou.

Carmen Borja
Les pàgines apilades de la plaquetona de l'Iris. Les que tenen inicials són les que s'han de tallar parcialment per fer les pestanyes. Un bonic treball artesanal a joc amb aquest projecte, en aquest cas a càrrec de la Carmen Borja.

Pintant i repintant més cartrons

Una altra de les feines imprescindibles que no entraven en els plans inicials: pintar tots els cartrons que fan que els llibres tinguin tapa dura.

Lena pintant
Fins ara pintàvem a terra perquè es necessita força lloc, però deixa l'esquena fatal, o sigui que hem canviat de tàctica.
Repintant cartrons
Un cop seca la segona mà de pintura els cartrons són revisats i repintats un a un perquè quedin impecables.

Les cobertes de l'Iris

Com ja sabeu, un cop impreses les cobertes es fan els fendits del llom i després s'han de passar per uns rodets a 120 graus per reescalfar el tòner i que es fixi millor. En acabar s'han de netejar els rodets (queden bruts pel tòner), i fer els forats per al wire-o, després adonar-se quan ja en portes unes quantes que els forats no estan bé (els cartrons i les cobertes van a una mida, els interiors a una altra...) i tornar a guillotinar material, imprimir, fendir i tornar a escalfar per tenir-ho llest per fer els forats (ben atents que estigui tot correcte). Pur esperit plaquetona.

Lena Torre
El fendit és una de les operacions on tradicionalment es donen més casos paranormals.

Lena escalfant
La Lena té molta traça per fer-ho tot sola i a bon ritme.
Lena Torre
Netejant els rodets per deixar-los a punt per al proper cop.

Guillotinar és fàcil (que surti bé és un altre tema)

Un cop impresos els interiors toca guillotinar, que és una feina d'alt risc perquè qualsevol equivocació pot acabar amb destrosses irreparables,

guillotina
Part dels interiors de Malaiàlam passant pel procés de guillotinat.

dimecres, 11 de febrer de 2015

Imprimim la plaquetona de l'Iris

Tradicionalment el primer trimestre de l'any s'acumula la feina (tan bonic que fóra que estigués ben repartida). I, a més, l'equip de produccions impossibles (la Carmen Borja, la Lena Torre i el Carles Molins), estem embolicats en organitzar el 35è aniversari de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (el Carles en fou co-fundador) perquè qui havia d'ajudar se n'ha desentès. Total, que amb tantes ocupacions hem hagut de deixar una mica aparcada la plaquetona.
Res no ha canviat (tap de feina, i organització d'aniversari), però com ens acabava el termini per presentar els dipòsits legals hem fet un cop de cap.
Així doncs, després de fer una nova imposició de pàgines, hem imprès la plaquetona de l'Iris entusiastament si fa no fa.

Imprimint
La Xerox 7800 (al fons) és l'encarregada d'imprimir artesanalment, és a dir, les còpies semblen idèntiques però, si t'hi fixes, no n'hi ha una d'igual (això quan està de bones).