Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
La 4a presentació, el 7 de febrer, a Sant Pau del Camp, acaba amb una festa la Nit de Reis


Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada publicació (si està en gris no, que encara no estan)

dilluns, 31 d’agost de 2015

Posant centimets

El protagonista principal de (No) habrá tropel és un simpàtic Ratolí Pérez, d'aquí que la presentació del seu text sigui un llitet on no hi podia faltar el centimet sota el coixí.

centimets
Les plaquetones, els centimets i els coixins.
centimets
La Carmen Borja posant el centimet sota el coixí (seguint instruccions del Ratolí Pérez).
centimets
  (No) habrá tropel es presenta en tres colors, vermell, blau i malva (i et toca el que et toca).

divendres, 28 d’agost de 2015

Si no hi ha wifi, a treballar als bars

A la Sénia, reconegut poble del Montsià, en Carles Molins (i posteriorment s'hi afegiren la Carmen Borja i la Lena) hi va per festes, més que per les festes per les arrels familiars, però, ai las, a casa no tenen wifi i han d'anar pels bars del poble a trobar-ne per posar al dia les entrades d'aquest blog.

La Sénia
La idea era fer-ho amb la presència d'Estrella Damm (a veure si ens financen), però només tenien Voll.
La Sénia
Hi ha gent que té força traça a fer-se una selfie, el Carles no.

divendres, 21 d’agost de 2015

Campament d'estiu. Ara sí que sí!

Bé sembla que acabem, per fi, la plaquetona del Jaime, que fins al final ha estat donant guerra...

Per fi acabada
La Carmen Borja tot satisfeta amb la pila de plaquetones del Jaime, ara sí, acabades. A l'altra banda de la taula la Carme Jounou preparant ja el llibre de l'Anabel.

Per fi acabada
Empaquetant ja les plaquetones tot esperant el moment de la presentació.




Preparant els llits de l'Anabel

La plaquetona de l'Anabel té una mena de marc (que serveix perquè no caigui el coixinet) format per unes tires de paper encolat (perquè des de fora es vegin els fulls d'un llibre) que, de fet, juntament amb el text, fa com de capsa.

marcs
Les tires de paper d'un centímetre estan encolades per una banda i vam haver de fer un invent (al fons) per tallar les peces en biaix.
marcs
Després, les tires tallades s'havien d'enganxar al llençol de sota en angle (a la banda lliure hi ha els textos de l'Anabel).
marcs
Els marcs preparats.
marcs
Mentre la Carmen Borja preparava les bases, la Carme Jounou ja anava enquadernant.

Escalfant cobertes de l'Anabel

La coberta de l'Anabel també ha donat algun que altre maldecap, primer perquè el dibuixet del llom estava lleugerament descentrat, després en fer els forats del wire-o vam agafar el tope dels sobres de l'Eloy en comptes del de les coberes. En fi, que una altra que es resistia a acabar-se.

cobertes Anabel
La Carme Jounou escalfant les cobertes de l'Anabel perquè el tòner quedi més fixat (com la impressora és ecològica treballa a menys temperatura i, per tant, el tòner s'enganxa pitjor, prou per a l'ús normal, però no per a cobertes).
cobertes Anabel
La Carme fent els fendits del llom i dels plecs de cortesia.

dijous, 20 d’agost de 2015

Guillotinant (No) Hay tropel

Les plaquetones de l 'Anabel tenen un format quadrat perquè hi hagi lloc per al coixí. Aquí el Carles Molins guillotinant els fulls mentre en una altra banda del taller la Carme Jounou i anava fent altres feines (és el que té el treball en equip).

guillotinant
El Carles Molins tot alegroi per l'embranzida que estem donant a la plaquetona de l'Anabel.
guillotinant
Qualsevol error amb la guillotina acostuma a ser definitiu, per sort no és els llocs on hem tingut més problemes.

Fent els forats de les teles del conte de l'Anabel

Si fer els forats del wire-o als papers és una feina delicada, quan hi afegim roba la cosa es complica extraordinàriment (fins al punt que, com ja hem explicat, tot i un cop fets, vam haver de canviar una de les teles). Com la que havia sofert tota la feina de tallar, muntar i cosir tot el tema de la roba, era la Carmen Borja, vam preferir que fos ella qui s'ocupés de fer els forats, que amb la feina que li havia donat s'hi miraria especialment.

El gruix de les cartolines més la roba fa que s'hagi d'anar amb molta cura en taladrar-los.

wire-o tèxtil
Com de vegades al voltant dels forats la tela s'esfilagarsava (o no es desprenia bé), calia repassar-ho amb tisores.

Fent els forats del conte de l'Anabel

Un cop imprès i alçat el conte cal fer els forats del wire-o i, en aquest cas, com l'Anabel és a Tenerife, la Carme Jounou s'ofereix a donar un cop de mà en la plaquetona de la seva amiga.

Wire-o
Encara que sembli una operació senzilla a la que et confies una mica acabes fent malbé algun joc.
Wire-o
Com no es va poder acabar el dia anterior va caldre una nova sessió.


Cartrons per a l'Anabel

Amb la plaquetona del Jaime havíem consumit una bona part dels cartrons que teníem pintats, de manera que, un cop acabats joiosament els Á má zu lát i amb la plaquetona de l'Anabel ja molt avançada paral·lelament, va caldre una altra sessió de pintada de cartrons (dues mans per dues cares i un raonable mal d'esquena...).

cartrons plaquetona
Part de l'estesa de cartrons abans de començar a pintar.
cartrons plaquetona
El Carles Molins fent una posició de ioga plaquetonià.
cartrons plaquetona
En un altre indret del taller d'insòlit treballant les lumbars. 

Campament d'estiu. Ai, les capçades!

Doncs mira, no l'havíem acabada, xD!!! amb l'entusiasme de treure'ns-la de sobre se'ns havia passat per alt de posar-hi les capçades...

Capçades
La Carmen Borja enganxant les capçades que ens havíem oblidat...
Capçades
Com són peces petites cal posar-les amb pinces.
Capçades
Apretar-les bé és important. Amb les capçades el llom queda més fort i hi dóna una elegància clàssica.

dimecres, 19 d’agost de 2015

Campament d'estiu. I Manualment. Ara sí!

Malgrat la celebració d'ahir, el fet cert és que encara hi faltava el toc de la Carmen Borja, que és l'encarregada de posar en el paper ceba, sota del segell de goma amb la inscripció "Fet amb molta paciència" "i manualment", a mà, és clar.

i manualment
La Carmen Borja afegint el darrer toc manual a les plaquetones.
i manualment


dimarts, 18 d’agost de 2015

Campament d'estiu. Celebrem que hem acabat la plaquetona del Jaime (aparentment)

Després de setmanes de batallar amb la plaquetona Dominó. Aperturas (integral de á má zu lát) finalment aconseguim acabar-la. Com cada dia que tocava campament el Jaime anava augmentant el preu de la seva plaquetona fins a un nivell substancial, podem dir que érem davant d'una veritable fortuna.

acabada
El Jaime D. Parra, la Carme Jounou i el Carles Molins bridant amb xampany per haver acabat, per fi, aquesta plaquetona!
acabada
L'autor davant de la capsa que conté la joia de la seva plaquetona (aprofitem l'avinentesa per si els de cava Bolet estan al cas que ens facin arribar unes mostres gratuïtes dels seus xampanys que estan molt bons :-).

Campament d'estiu. Empaquetant

Per fi passem a un dels darrers trams de la plaquetona del Jaime, empaquetar-la oe oe oe (a banda de les que ja havíem avançat per la dipòsit legal). El sistema consisteix en embolicar-les amb paper de ceba (que no és tan fàcil, no us penseu), i després tancar-ho amb les etiquetes adhesives (allò que es dedica a trinxar la talladora) que, tampoc no és tan senzill perquè com tendim a fer les plaquetones plenes de contingut (per sobre, segurament del que seria raonable tenint en compte el wire-o) i no sempre la pega de l'adhesiu és prou potent per contenir el devessall de continguts sorprenents.

Á má zu lát
El Jaime tancant una plaquetona amb l'adhesiu (dels quals ja en té un reguitzell preparats a primer pla).

Á má zu lát
Mentre el Jaime embolica plaquetones la Carme posa el segell de «Fet amb molta paciència».

Guillotinant cobertes

Abans d'imprimir les cobertes cal tallar-ne un tros (depenent dels gruix de cada plaquetona pot ser una mica més o una mica menys). Com el material és més llarg del que cap a la guillotina s'ha de fer algun invent, en aquest cas posem un llibre dins de la guillotina perquè ens quedi ben recte (com és són un o dos centímetres la guillotina no ho agafaria si no fos per aquest truc). L'altra dificultat és que com cal una mà per aguantar el material i dues per prémer els botons que accionen la guillotina (una mida de seguretat), calen dues persones (o algú amb tres mans).

cobertes
Aquí sota es pot observar un ditet solidari prement el segon botó.
cobertes
Altres vegades hem d'emprar tasses i altres invents per repelar-les.

Á má zu lát al dipòsit legal

Mentre els mitjans de comunicació, contaminats per les tonteries estadístiques del bàsquet i l'afany de terroritzar-nos, pronosticaven l'agost més calorós dels darrers cent anys pel cap baix, a nosaltres se'ns va acudir dur la plaquetona del Jaime just el dia i el moment que plovia... (bé les quatre que havíem preparat per dur-les).

dipòsit legal
Plovent cap al dipòsit legal.
dipòsit legal
L'amic i escriptor Jordi Mata (que per aquelles coses de la vida ha anat a petar al dipòsit legal), revisant que tot estigui correcte.

dilluns, 17 d’agost de 2015

Campament d'estiu. Enquadernant

Amb el complicadíssim interior de la plaquetona á má zu lát acabada, passem a imprimir i muntar les pàgines comunes (portadelles, el pròleg de la Maite Jou, el colofó, etc.). I amb això ja es pot muntar tot en un dia realment de tasques ben variades. (les ganes d'acabar-la...)

Enquadernant
Les pàgines comunes de la plaquetona del Jaime (es pot veure la pedra on hi haurà l'espasa cirlotiana). Aquí ja alçades abans de passar a guillotinar-les.
Enquadernant
La Carme Jounou enfilant les diferents parts al wire-o.
Enquadernant
El Carles tancant el wire-o.

Campament d'estiu. Envainant les espases

Passem ja al muntatge de la plaquetona del Jaime i comencem per l'inici, les espases cirlotianes que cal envainar (és a dir, passar-la pels talls fets a la pàgina artúrica).

espases cirlotianes
El Jaime posant una de les espases en la roca artúrica.

espases cirlotianes
Mentre el Jaime travessava les espases la Carmen Jounou avançava amb la seva plaquetona.

Avançant la plaquetona de la Carme Jounou

Mentre anem fent una plaquetona, paral·lelament n'anem avançant una altra, així ho hem fet amb la plaquetona de l'Anabel mentre fèiem la del Jaime, i ara, mentre fem la de l'Anabel anem avançant la de la Carme Jounou.
Els contenidors de la seva plaquetona van donar molta feina (i proves) fins trobar el que podia ser més viable, que va resultar ser els fulls on es guarden les plaques de xampany pertinentment retallades i adaptades al nostre format. I, després d'haver anat a la plaça Reial a comprar-les (i oblidar-nos de fer les fotos pertinents...) és el que tocava, retallar-les. La pròpia autora se'n va encarregar amb la inestimable ajuda del Jaime.

Carme Jounou
El Jaime s'encarregava de fer el primer tall amb tisora mentre que la Carme feia la segona part amb cúter.
Carme Jounou
La pila de contenidors de plaques de xampany havia de ser tallat hàbilment per acabar amb el format 3 x 5 de la plaquetona.
Carme Jounou
En primer terme les peces ja tallades al format plaquetonil.

Campament d'estiu. Muntant

Com sabeu la plaquetona del Jaime s'estructura bàsicament en tres pars de sis plecs que contenen les diferents obres al voltant dels dòminos que va fer en el seu moment i que ara es publiquen juntes per primer cop. Doncs bé, això cal muntar-ho, cada cosa al seu lloc, i és el que va tocar en aquesta nova sessió del campament d'estiu.

Jaime muntant Jaime
El Jaime posant al lloc corresponent el desplegable d'un metre.
Jaime muntant Jaime
Al fons les cobertes i els cartrons preparats per quan ja estigués tot premuntat.

Campament d'estiu. Foradant cobertes

La Lena Torre ens ve a donar un cop de mà amb les cobertes del Jaime (les cobertes, que com hem explica algun cop, passen per un munt de màquines i processos són, ara per ara, una de les coses que ens ha causat més maldecaps).
wire-o á má zu lát
Fer els forats de wire-o a les cobertes necessita de gran concentració.

(Perquè fa una posse per a la foto i els forats queden malament).

També va fer els forats de les pàgines comunes de la plaquetona del Jaime.



diumenge, 16 d’agost de 2015

Campament d'estiu. Sabates (4). Emplaquetonant-les

I, finalment (i ja amb moooltes ganes), el darrer pas amb les sabates era posar-les a la plaquetona. En una primera versió la idea era fer un parell de capses de sabates molt mones (i entretingudes de fer), però tot plegat ja feina massa gruix i vam haver d'idear un nou mètode amb unes tires de plàstic que les mantenien a lloc i quedaven molt mones (i també donaven menys feina que les capses, malgrat que el Jaime discrepi perquè enganxar les fines tires d'adhesiu als plàstics li va tocar a ell i li va semblar un horror).

emplaquetonant
Amb les sabates-dòmino ja apilonades calia posar-les en 4 de grups de 7 a la plaquetona.
emplaquetonant
La Carme s'ocupava de posar la filera de sobre i el Jaime després posava la filera de sota i les col·locava a la capsa pertinent (en primer terme).