Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena Torre
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres

dijous, 31 de desembre de 2015

Capses. No serà fàcil...

Doncs no, tampoc no serà fàcil això de les capses. Una cosa és quan la tela no està impresa, però quan ho està, renoi, de seguida es veu si alguna cosa està descentrada i, com no tens massa referències a l'hora d'enganxar... i, a més, l'adhesiu aquest enganxa tan bé que, com no l'encertis a la primera la feina és teva per rectificar. A banda d'altres petits i simpàtics detalls boicotejadors que fan, de les capses, un digne element de la plaquetona.

capses plaquetoneres
Una de les dificultats és centrar-ho tot (amb algunes petites trampes plaquetoneres)

capses plaquetoneres
S'ha de tenir molta cura a l'hora d'enganxar.

dimecres, 30 de desembre de 2015

Capses. Preenganxant la tela

Per optimitzar la feina enganxem les peces tallades i impreses de la tela sobre les bobines d'adhesiu de doble cara. Després cal tallar les diferents peces. Això té l'inconvenient que s'enganxa pega a les tisores, que al cap de pocs usos s'han de netejar amb un líquid especial d'aquells que tant valen per netejar com per col·locar-se. I, no només això, sinó que, a més, el paper que separa l'adhesiu, en paraules de la Lena, fa olor de verdura bullida. Total, un festival per als narius.

capses plaquetoneres
Mentre els avis anaven enganxant capses, la Lena feia una llarga tirallonga de les peces superiors i inferiors.
capses plaquetoneres
Després va ser el torn de les peces grans.
capses plaquetoneres
Enganxar cada una de les peces és molt delicat perquè si va tort ja l'has vessada. Per això agafem de guia la vora de l'adhesiu i l'anterior peça enganxada.

Capses. Reclutant família

La vida plaquetonera no té entranyes i, aprofitant que els avis de la Lena havien vingut aquestes festes de Nadal a Barcelona els vam reclutar per ajudar-nos a avançar amb les capses.

capses plaquetoneres
L'àvia fent els secs dels cartrons mentre que l'avi muntava les caixes.
capses plaquetoneres
Tots dos muntant les capses.

dimarts, 29 de desembre de 2015

Capses. Guillotinant la tela

La tela d'enquadernar les capses, un cop doblegada (una part) en tires de 35 cm per l'ample (un metre quaranta), s'ha de tallar a mida. Com és una tira tan llarga no és gaire fàcil de guillotinar, però és clar, no hi ha pas res de fàcil a la plaquetona.
guillotinar
Primer vam provar amb un sistema de ziga-zaga que permet tallar diversos trossos d'un cop, però és una mica més difícil de controlar.
guillotinar
Després vam provar amb tires soltes (inicialment diverses tires soltes a la vegada, però es movien i no anava bé).
guillotinar
Al final es va haver de fer d'una en una, més senzill, però més estona.

Capses. Tallant la tela de folrar

La tela per folrar les capses, com podeu veure a les fotos, és una bobina d'un metre quaranta per deu metres que, evidentment, s'ha de tallar a mida.

tallant la tela
El primer sistema que es va provar fou fer plecs en acordió per després guillotinar-ho.
tallant la tela
L'endemà, però, la Carmen i la Lena van provar un sistema de fer les tires una en una.
tallant la tela
El tall es feia amb un ganivet de tallar pernil. Tothom va sortir amb els mateixos dits que havia vingut.
tallant la tela
Mentre la Carmen i la Lena tallaven el material el Carles preparava els originals per ser impresos (pantalla de l'esquerra), mentre a escrivia el correu on s'anunciava la data de la presentació.


dilluns, 28 de desembre de 2015

Capses. Més proves

En cada pas que fem anem verifiquem que tot funciona correctament. Com això no acostuma a passar, hem d'empescar noves solucions enginyoses als nous problemes. Certament és un projecte per treballar els nervis d'acer.

capses plaquetoneres
La Lena, tot alegroia, amb una de les proves del cartró doblegat.
Primer vam provar de posar l'adhesiu al cartró, però va ser més fàcil (és un dir...) enganxant-lo a la tela.

dissabte, 26 de desembre de 2015

Corregint els textos de la Prat

La Lena, entre altres habilitats, és una correctora prou tiquismiquis i, en aquest cas li va tocar fer una de les correccions dels textos de la Montserrat Prat.

Corregint
Corregint al taller...
Corregint
Corregint al metro...
Corregint
Corregint a casa.

Capses. Primeres proves impreses

Com els torrons, la Lena també torna a casa pel Nadal. I retorna a la infància feliç amb la plaquetona i els seus desafiaments, aquest cop amb les capses que, després de diverses proves vam decidir complicar-les amb la impressió (el que és difícil no és imprimir-les, sinó enganxar-les en la posició exacta).
Amb la Carmen Borja ja havíem fet proves de com enganxar la tela al cartró, la cola blanca no acabava de quedar bé, de manera que vam provar amb l'adhesiu de doble cara especial per a enquadernació. El dubte era si era millor enganxar-lo sobre el cartró o sobre la tela. Finalment, per les proves, semblava més operatiu fer-ho sobre la tela.

Capses plaquetoneres
Un cop enganxat l'adhesiu a la tela cal fer els fendits del llom per tenir una referència a l'hora d'enganxar. Aquí la Lena posant els topalls de la fendidora.
Capses plaquetoneres
Desenganxant el tros protector de l'adhesiu de doble cara abans de col·locar-ho a lloc (o on vag a parar).

Capses plaquetoneres
Després d'enganxar la part gran encara caldrà enganxar les tires inferiors fins completar la capsa.

divendres, 25 de desembre de 2015

Classes de muntatge

La banda Pujades dels vilamarins (la Carmen Borja, el Carles Molins i la Lena Torre), com heu pogut comprovar en aquest blog, no perdem punt per anar planificant i organitzant temes plaquetoners. En aquest cas aprofitem la sobretaula del dinar de Nadal per deixant-nos aconsellar per l'Enric Molins (muntador a TV3 des de gairebé els inicis) perquè ens expliqui quatre coses de l'edició dels vídeos que hem de fer per al projecte (com si no tinguéssim prou feina...).

Enric Molins
La Lena observant atentament les indicacions de l'Enric Molins.
Enric Molins
Altra cosa no, però alumnes atents sí que ho semblem.

divendres, 18 de desembre de 2015

Un dels dinars-trobada de la Prat

La Montserrat Prat, dona emprenedora, fa un temps que ens organitza/engresca/promou uns dinars on posa en contacte algunes de les seves moltes coneixences, totes elles bellíssimes i molt cultes persones, que, entre plat i plat, debatem, xerrem i aprenem els uns dels altres. Com alguns dels participants també formem part dels vilamarins, en el darrer àpat, vam aprofitar per presentar-los una mica el projecte i anar-los preparant perquè reservin tanda per a la primera presentació.

Dinars de la Prat
Jaime D. Parra, Ricard Bru, Carmen Borja, Beneyto, Carmen València, Charo Mur, Montserrat Prat, Albert, el Carles Molins tapant la Mariàngela Cerdà, José Enrique Gargallo, Teresa Costa-Gramunt. I el fotògraf és l'Oriol Pi de Cabanyes.
Dinars de la Prat
La Carmen Borja, en Beneyto i la Charo Mur.
Dinars de la Prat
La Montserrat Prat proposant un nou projecte (els dibuixos n'eren el desllorigador).

dimecres, 16 de desembre de 2015

Preparant la primera presentació

Després de la presentació que va fer la Carmen Borja del llibre del Man Costas (enllaç) alguns vilamarins vam anar a fer una cerveseta amb uns amics de la Maite, entre ells l'Antonio Rodríguez Arenas, president de l'AMITS (Associació de Mestres Industrials i Tècnics Superiors) que es va oferir a posar-nos en contacte amb l'Escola del Treball per fer-hi una de les presentacions de les plaquetones.
I, efectivament, concretat el dia i l'hora, l'Antonio ens va mostrar les instal·lacions i ens va presentar el director del centre, el sr. Carmelo Gómez, que ens va donar tota mena de facilitats per fer alguna de les presentacions de les plaquetones.

Escola del Treball
La Biblioteca de l'Escola del Treball és el lloc que ens va semblar més adient per fer la presentació de les primeres tres plaquetones.
Escola del Treball
La Carmen Borja parlant amb lAntonio Rodríguez Arenas. Al seu darrere la bibliotecària, la Cristina Lidon, que ens va oferir en tot moment la seva col·laboració. Tres bellíssimes persones (en un lloc ben bonic, també).
Escola del Treball
Un altra de les opcions (no descartable en un futur), va ser la preciosa sala d'actes.

dijous, 10 de desembre de 2015

Capses. Arriba el material

La idea inicial era d'aprofitar el pont de la Puríssima per fer un camp de treball i avançar amb les capses, però part del material no va arribar a temps. No cal dir que va caldre desconvocar la trobada treballadora. Passat el pont van arribar els cartrons i ara només cal trobar una nova data per posar-nos-hi.

capses
Al fons les peces grans de cartró per fer el cos de la capsa i més ençà les petites per fer la banda de dalt i de sota.
Capses
Un dels cartrons doblegats (amb la fendidora que es veu al fons) i també els 10 metres de material per folrar.