Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!

BeneytoMontserrat PratJaime D. ParraMarc IgnasiCarme JounouIris ParraEloy TorreMurCarmen BorjaAnabel TorresBernhard BleibingerCarme ValenciaMaite JouCarles MolinsLena Torre
Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada un dels 15 singularíssims llibres

dijous, 21 de setembre de 2017

5a presentació: El judici final (els personatges)

La 5a presentació, la darrera perquè ja estan tots els llibres fets, va ser a la Sala d'Actes de l'Escola del Treball i, aprofitant el lloc vam plantejar-la com un judici.

La Plaquetona. El judici final
En el paper de jutges: José Miguel Zanón, Xosé Senén  Rodríguez i Tomàs Maria Porta.
La Plaquetona. El judici final
Carles Molins en el paper d'advocat i l'Òscar José Ávila en el de fiscal es saluden se com a dignes contrincants.
La Plaquetona. El judici final
Man Costas en el paper de l'uixier.
La Plaquetona. El judici final
La Carmen Borja declarant com a presumpta organitzadora del grup sota l'atenta mirada del púbic en el paper de jurat.
La Plaquetona. El judici final
L'altra banda del jurat estudiant els informes que se'ls anaven proporcionant durant el judici.
La Plaquetona. El judici final
La Charo Mur en el paper d'ajudant del fiscal.
La Plaquetona. El judici final
L'Iris Parra com l'ajudant de la defensa.


5a presentació: El judici final (I)

A través d'un judici es van anar presentant les diferents plaquetones d'aquest darrer bloc de llibres: Hora de sortida de Maite Jou, Dones que fumen de matinada de Carles Molins i Soli Celli de Lena Torre.

La Plaquetona. El judici final
Els jutges donant inici al judici mentre advocat i fiscal repassen els seus papers.
La Plaquetona. El judici final
L'uixier pren jurament a la primera testimoni, la Carmen Borja, que, a preguntes de la fiscalia i la defensa va explicar què eren els Vilamarins i el seu projecte.

La Plaquetona. El judici final
La segona persona a declarar va ser la Maite Jou, autora d'Hora de sortida.

La Plaquetona. El judici final
L'advocat defensor interrogant l'autora mentre les ajudants es disposen a ensenyar, com a prova definitiva, la plaquetona de l'autora al jurat.
La Plaquetona. El judici final
El jurat anava llegint les nombroses proves documentals que es van aportar tant per part del fiscal com de l'advocat defensor (les dues cadires buides és perquè estaven trencades, que ens va faltar lloc...).


5a presentació. El judici final (II)

Un moment delicat de la presentació va ser quan el pervers senyor fiscal va cridar a declarar el molt digne advocat defensor. El trio judicial va cridar a consulta els dos magistrats i va acabar decidint acceptar la ridícula proposta del fiscal, això sí, desposseint l'ara testimoni Carles Molins de la seva toga. I, encara pitjor, boicotejant la declaració encenent i apagant-li el micro dissimuladament. I després volen que ens prenguem seriosament la justícia!

La Plaquetona. El judici finalac
Els jutges cridant a consulta els lletrats.
 
La Plaquetona. El judici final
Malgrat les seves protestes finalment la decisió del jutge va ser que en Carles Molins declarés per la seva obra Dones que fumen de matinada.
La Plaquetona. El judici final
L'Iris Parra mostrant la plaquetona del Carles a l'il·lustre jurat.
La Plaquetona. El judici final
La Charo Mur fent el mateix


La Plaquetona. El judici final
El pèrfid fiscal acribillant a preguntes el seu contrincant mentre l'Iris ensenya els cigarrets-narracions.
La Plaquetona. El judici final
Malgrat l'insòlit de la situació el Carles va aportar dades ben interessants sobre la seva plaquetona.

5a presentació. El judici final (III)

La propera a declarar va ser la Lena Torre amb el seu Soli Celli, que va culminar amb la prova definitiva, el videoclip filmat en diversos escenaris de la Sénia, París i el Molí de la Vella, i que podeu veure en el post veí.

La plaquetona. El judici final
L'uixier va prendre jurament a la Lena Torre abans de declarar.
La plaquetona. El judici final
L'acusada donant explicacions de la seva plaquetona a l'implacable fiscal Óscar José Ávila.
La plaquetona. El judici final
En la seva defensa va acudir, com no podria ser d'altra forma, l'advocat defensor. Com a prova de la bondat de la seva obra va fer mostrar a les ajudants la plaquetona pop up Soli Celli.
La plaquetona. El judici final
El defensor va estar brillant argumentant, en tot moment la bona feina de l'acusada. L'Iris Parra per una banda (i la Charo Mur per a l'altra bancada de jurat), en aquest cas mostrant l'assaig que fa de pentagrama de la partitura.
La plaquetona. El judici final
Com a col·lofó es va passar el videoclip amb l'obra original composta expressament per Julián Rico i Lena Torre.
La plaquetona. El judici final
El videoclip va tenir un gran èxit (tot i que la tripleta de jutges van acabar una mica torticulats).

dimarts, 19 de setembre de 2017

Soli Celli. El videoclip



Per a la plaquetona de la Lena, Soli Celli, Julián Rincón ha creat la composició que podeu veure i escoltar aquí. El primer és sense crèdits i el segon amb. :-)

dimarts, 22 d’agost de 2017

Making off de Soli Celli. El videoclip (les portes)

La peça musical podríem dir que té tres fragments diferents. Com ja passa de vegades, vam començar pel darrer tros, ja que les filmacions del Molí l'Abella corresponen al final. El fragment central s'ha de filmar a París, mentre que, per a l'inicial vam anar al centre de la Sénia agafant, com a motiu, portes clàssiques del poble.

Soli Celli
La primera porta triada, al carrer Major de la Sénia, va ser la casa natal del Virrei de Madagascar.
Soli Celli
Després va ser el torn de la porta de l'antic forn.
Soli Celli
Per a la tercera presa vam escollir la porta d'un dels antics safareigs públics del poble, el més conegut.
Soli Celli
Però com a alternativa per qüestions de llum vam filmar també a la casa del costat, on la mestressa, Maria Àngels Giralt, vídua d'Octavio Cid, ens va donar tota mena de facilitats.
Soli Celli
I la darrera de totes va ser davant de la porteta de l'antiga presó i Ajuntament.

Making off de Soli Celli. El videoclip (la percussió)

Un cop enregistrades les parts de corda del final de la composició van anar per la banda de percussions violoncel·listiques, també, per coherència, als voltants del Molí l'Abella.


Soli Celli
Provant nous sons amb el violoncel, en aquest cas tocat com una guitarra.

Soli Celli
Aquí picant al lateral de l'instrument i, com no, amb un nou vestit.

Soli Celli
Una altra percussió, en aquest cas amb el Carles aguantant el reflector per tenir una excusa per aparèixer a les fotos.

Soli Celli
El compositor, Julián Rincón, dirigint el moment del violoncel maraca.
Soli Celli
I, com sempre passen coses, el cotxe va tenir pana i va haver de venir un Land Rover per empènyer-nos fins el poble.

Making off de Soli Celli. El videoclip (el pont)

Com hem comentat, la plaquetona de la Lena és una reflexió sobre el violoncel  i les peces que s'hi han escrit per a solo. Com a complement, el Julián Rincón i la Lena han compost una peça, per a cello sol. I ara tocava fer-ne el videoclip, ja que, tot i que només s'hi toca el violoncel se'n toquen diversos (fins a nou a la vegada), calia, doncs, filmar els diferents fragments que després se superposen per fer la peça (com al famós Tubular Bells). Vaja, que si no ho heu entès, paciència, ja ho veureu, que és una xulada.
La idea era haver filmat unes escenes a Barcelona, però va coincidir amb l'atemptat. A la Sénia vam haver d'aconseguir un violoncel (que ens van deixar la centenària Agrupació Musical Senienca) i una càmera HD (agraïments al Jordi Lázaro per la seva inestimable col·laboració).

Soli Celli
La primera localització va ser al pont penjat del Molí l'Abella (aquí el Carles fent el borinot amb una canya com si fos la pèrtiga de so, que ja en realitat ja estava enregistrat i muntat a banda).
Soli Celli
De vegades calia improvisar. Aquí aprofitant una fulla de canya de riu per lligar la roba.
Soli Celli
La Lena preparada per a la filmació, amb Jordi Lázaro a la càmera i el Juli Rincón al so i a la direcció musical.
Soli Celli
En aquesta escena sonen quatre violoncels diferents (és a dir, quatre angles diferents, quatre canvis de vestit i, és clar, quatre solos diferents que després es superposen).
Soli Celli
Una altra de les preses.



dilluns, 21 d’agost de 2017

Treballant a les terrasses

La Lena i el Julián aprofiten totes les estones que poden per anar avançant la composició que han fet per acompanyar la plaquetona d'ella, Soli celli, una obra complexa interpretada únicament per violoncels (amb fins a nou violoncels alhora, tots tocats per la Lena).

Soli celli
El Julián Rincón i la Lena prenent notes.
Soli celli
Mentre la Lena passa la partitura a net el Julián fa el muntatge de les diferents pistes de la composició.

dimarts, 8 d’agost de 2017

Pètals

Cada un dels exemplars de cada una de les plaquetones té alguna cosa que el fa únic (un original, un afegit, algun detall). En el cas del llibre de la Maite Jou la idea original era pintar els números del rellotge amb tinta fotoluminiscent (i de fet la vam comprar), però dificultava el pas de les pàgines, de manera que, finalment, vam decidir no posar-la i, oh, ens vam oblidar que hi havíem de posar alguna cosa única a cada exemplar. Fins que ja estaven totes empaquetades i tancades. Amb tot, com que la singularitat de cada exemplar calia mantenir-la vam haver d'empescar-nos alguna cosa que es pogués posar sense haver de desembolicar el paper de seda (operació prou delicada). I se'ns va acudir de posar-hi un pètal de rosa a assecar entre les pàgines del llibre, tal com es fa (es feia?) abans per mantenir un record (el llibre tracta, també, del pas del temps, dels records i de la memòria).

Maite Jou
L'estesa de pètals abans de posar-los a assecar i premsar.

Maite Jou
Els pètals ja assecats i premsats s'anaven posant dins de cada exemplar de la plaquetona de la Maite Jou, on s'anirien acabant d'assecar.

Maite Jou
El ritual va prendre l'aire d'introduir un vot en una urna.

dilluns, 7 d’agost de 2017

Darrers detalls

Acabada de muntar la plaquetona encara queda posar-hi les capçades, numerar-les, embolicar-les i posar el segell de fet amb molta paciència i manualment.

Dones que fumen de matinada
Les capçades són aquestes petites teles grogues i vermelles que es posen als extrems del llom per donar-hi consistència.
Dones que fumen de matinada
Després s'emboliquen amb paper de ceba i es tanquen amb un adhesiu amb el logotip de cada plaquetona. Aquest paper, que aporta un aspecte sofisticat a la publicació, un cop l'has tret és una murga tornar-lo a posar, seria, doncs, una mena de precinte per comprovar que ets el primer d'accedir a aquella preciosa publicació i, també, per adonar-se qui no l'ha llegida (a cops, per un aire reverencial amb les plaquetones).
Dones que fumen de matinada
La Carmen Borja preparant-se per posar el segell de goma amb el «Fet amb molta paciència i » manualment, que s'escriu, coherentment, a mà.

diumenge, 6 d’agost de 2017

Tancant les Dones que fumen de matinada

En aquest campament dominical ens vam proposar donar una bona embranzida a la plaquetona del Carles Molins (que ha estat prou guerrera) i així va ser gràcies a la col·laboració (no per habitual menys apreciada) de la Carme Jounou, l'Iris Parra i el Jaime D. Parra, als quals volem agrair, públicament l'abnegada dedicació a aquest projecte. També a la Carmen Borja, és clar (i en altres ocasions a la Charo Mur i a la Lena Torre). Al Carles Molins no cal perquè, al cap i a la fi, és qui ha embolicat la troca i no para de complicar-ho.

Dones que fumen de matinada
La Carmen Borja posat l'adhesiu de doble cara on després la Carme Jounou hi enganxava tant la capsa de cigars com la del paper de fumar. Al fons l'Iris enganxant, amb aquest simpàtic adhesiu de doble cara (que, per cert, no és especialment barat) les cobertes.

Dones que fumen de matinada
Aquí part de l'equip treballant en cadena i amb total frenesí.
Amb tots treballant a bon ritme es va poder un bon impuls a la plaquetona del Carles.