Capçalera

NINGÚ NO VA DIR QUE FOS FÀCIL NINGÚ NO VA DIR QUE FOS POSSIBLE
I HA ESTAT POSSIBLE! 15 llibres molt singulars i 5 presentacions espectaculars. Enhorabona a nosaltres mateixos!


Cliqueu a les icones per veure els vídeos de cada publicació (si està en gris no, que encara no estan)

dimarts, 19 de setembre de 2017

Soli Celli. El videoclip



Per a la plaquetona de la Lena, Soli Celli, Julián Rincón ha creat la composició que podeu veure i escoltar aquí. El primer és sense crèdits i el segon amb. :-)

dimarts, 22 d’agost de 2017

Making off de Soli Celli. El videoclip (les portes)

La peça musical podríem dir que té tres fragments diferents. Com ja passa de vegades, vam començar pel darrer tros, ja que les filmacions del Molí l'Abella corresponen al final. El fragment central s'ha de filmar a París, mentre que, per a l'inicial vam anar al centre de la Sénia agafant, com a motiu, portes clàssiques del poble.

Soli Celli
La primera porta triada, al carrer Major de la Sénia, va ser la casa natal del Virrei de Madagascar.
Soli Celli
Després va ser el torn de la porta de l'antic forn.
Soli Celli
Per a la tercera presa vam escollir la porta d'un dels antics safareigs públics del poble, el més conegut.
Soli Celli
Però com a alternativa per qüestions de llum vam filmar també a la casa del costat, on la mestressa, Maria Àngels Giralt, vídua d'Octavio Cid, ens va donar tota mena de facilitats.
Soli Celli
I la darrera de totes va ser davant de la porteta de l'antiga presó i Ajuntament.

Making off de Soli Celli. El videoclip (la percussió)

Un cop enregistrades les parts de corda del final de la composició van anar per la banda de percussions violoncel·listiques, també, per coherència, als voltants del Molí l'Abella.


Soli Celli
Provant nous sons amb el violoncel, en aquest cas tocat com una guitarra.

Soli Celli
Aquí picant al lateral de l'instrument i, com no, amb un nou vestit.

Soli Celli
Una altra percussió, en aquest cas amb el Carles aguantant el reflector per tenir una excusa per aparèixer a les fotos.

Soli Celli
El compositor, Julián Rincón, dirigint el moment del violoncel maraca.
Soli Celli
I, com sempre passen coses, el cotxe va tenir pana i va haver de venir un Land Rover per empènyer-nos fins el poble.

Making off de Soli Celli. El videoclip (el pont)

Com hem comentat, la plaquetona de la Lena és una reflexió sobre el violoncel  i les peces que s'hi han escrit per a solo. Com a complement, el Julián Rincón i la Lena han compost una peça, per a cello sol. I ara tocava fer-ne el videoclip, ja que, tot i que només s'hi toca el violoncel se'n toquen diversos (fins a nou a la vegada), calia, doncs, filmar els diferents fragments que després se superposen per fer la peça (com al famós Tubular Bells). Vaja, que si no ho heu entès, paciència, ja ho veureu, que és una xulada.
La idea era haver filmat unes escenes a Barcelona, però va coincidir amb l'atemptat. A la Sénia vam haver d'aconseguir un violoncel (que ens van deixar la centenària Agrupació Musical Senienca) i una càmera HD (agraïments al Jordi Lázaro per la seva inestimable col·laboració).

Soli Celli
La primera localització va ser al pont penjat del Molí l'Abella (aquí el Carles fent el borinot amb una canya com si fos la pèrtiga de so, que ja en realitat ja estava enregistrat i muntat a banda).
Soli Celli
De vegades calia improvisar. Aquí aprofitant una fulla de canya de riu per lligar la roba.
Soli Celli
La Lena preparada per a la filmació, amb Jordi Lázaro a la càmera i el Juli Rincón al so i a la direcció musical.
Soli Celli
En aquesta escena sonen quatre violoncels diferents (és a dir, quatre angles diferents, quatre canvis de vestit i, és clar, quatre solos diferents que després es superposen).
Soli Celli
Una altra de les preses.



dilluns, 21 d’agost de 2017

Treballant a les terrasses

La Lena i el Julián aprofiten totes les estones que poden per anar avançant la composició que han fet per acompanyar la plaquetona d'ella, Soli celli, una obra complexa interpretada únicament per violoncels (amb fins a nou violoncels alhora, tots tocats per la Lena).

Soli celli
El Julián Rincón i la Lena prenent notes.
Soli celli
Mentre la Lena passa la partitura a net el Julián fa el muntatge de les diferents pistes de la composició.

dimarts, 8 d’agost de 2017

Pètals

Cada un dels exemplars de cada una de les plaquetones té alguna cosa que el fa únic (un original, un afegit, algun detall). En el cas del llibre de la Maite Jou la idea original era pintar els números del rellotge amb tinta fotoluminiscent (i de fet la vam comprar), però dificultava el pas de les pàgines, de manera que, finalment, vam decidir no posar-la i, oh, ens vam oblidar que hi havíem de posar alguna cosa única a cada exemplar. Fins que ja estaven totes empaquetades i tancades. Amb tot, com que la singularitat de cada exemplar calia mantenir-la vam haver d'empescar-nos alguna cosa que es pogués posar sense haver de desembolicar el paper de seda (operació prou delicada). I se'ns va acudir de posar-hi un pètal de rosa a assecar entre les pàgines del llibre, tal com es fa (es feia?) abans per mantenir un record (el llibre tracta, també, del pas del temps, dels records i de la memòria).

Maite Jou
L'estesa de pètals abans de posar-los a assecar i premsar.

Maite Jou
Els pètals ja assecats i premsats s'anaven posant dins de cada exemplar de la plaquetona de la Maite Jou, on s'anirien acabant d'assecar.

Maite Jou
El ritual va prendre l'aire d'introduir un vot en una urna.

dilluns, 7 d’agost de 2017

Darrers detalls

Acabada de muntar la plaquetona encara queda posar-hi les capçades, numerar-les, embolicar-les i posar el segell de fet amb molta paciència i manualment.

Dones que fumen de matinada
Les capçades són aquestes petites teles grogues i vermelles que es posen als extrems del llom per donar-hi consistència.
Dones que fumen de matinada
Després s'emboliquen amb paper de ceba i es tanquen amb un adhesiu amb el logotip de cada plaquetona. Aquest paper, que aporta un aspecte sofisticat a la publicació, un cop l'has tret és una murga tornar-lo a posar, seria, doncs, una mena de precinte per comprovar que ets el primer d'accedir a aquella preciosa publicació i, també, per adonar-se qui no l'ha llegida (a cops, per un aire reverencial amb les plaquetones).
Dones que fumen de matinada
La Carmen Borja preparant-se per posar el segell de goma amb el «Fet amb molta paciència i » manualment, que s'escriu, coherentment, a mà.

diumenge, 6 d’agost de 2017

Tancant les Dones que fumen de matinada

En aquest campament dominical ens vam proposar donar una bona embranzida a la plaquetona del Carles Molins (que ha estat prou guerrera) i així va ser gràcies a la col·laboració (no per habitual menys apreciada) de la Carme Jounou, l'Iris Parra i el Jaime D. Parra, als quals volem agrair, públicament l'abnegada dedicació a aquest projecte. També a la Carmen Borja, és clar (i en altres ocasions a la Charo Mur i a la Lena Torre). Al Carles Molins no cal perquè, al cap i a la fi, és qui ha embolicat la troca i no para de complicar-ho.

Dones que fumen de matinada
La Carmen Borja posat l'adhesiu de doble cara on després la Carme Jounou hi enganxava tant la capsa de cigars com la del paper de fumar. Al fons l'Iris enganxant, amb aquest simpàtic adhesiu de doble cara (que, per cert, no és especialment barat) les cobertes.

Dones que fumen de matinada
Aquí part de l'equip treballant en cadena i amb total frenesí.
Amb tots treballant a bon ritme es va poder un bon impuls a la plaquetona del Carles.

Tabac tabac

Cada un dels exemplars de la plaquetona té alguna cosa que els fa únics. En aquest cas, a banda dels deliciosos petons de fum, col·laboració de la Maite Jou, cada una de les capses de cigarret té un terç del tabac d'un Ducados (un no clàssic que, en comptes de paper de fumar està embolicat amb tabac, com si fos un puret). A menys que algú decanti la plaquetona (que no és descartable), el més fàcil és que ningú se n'adoni, però sí que aportarà a les narracions-cigarrets un subtil aroma de tabac per ambientar els textos.

Dones que fumen de matinada
Cada una de les plaquetones porta una petita quantitat de tabac. 
Dones que fumen de matinada
Un cop posat el tabac (un terç de cigarret, com podeu veure), s'hi introduïen les narracions-cigar.
Dones que fumen de matinada
Posar els cigarrets va ser una feina pacient i meticulosa és a dir, el pa de cada dia en la confecció de plaquetones.

El mirallet

La capsa de cigarretes té al seu interior un mirallet, perquè queda més xulo i perquè fa referència als cigarrets com a pintallavis, a més, hi hem posat, en relleu la imatge de la noia fumant que apareix reproduïda també a la capsa (evidentment no es tracta d'un mirall sinó d'una cartolina metal·litzada, de fet la que hem usat per a les capses, un material que atrau les complicacions però que ens agrada molt i és molt espectacular).

Dones que fumen de matinada
La màquina gravant la silueta de la dona que fuma de matinada (que ha donat grans tardes de glòria com es pot observar, en un lateral, amb les marques de les petjades de la plaquetona del Jaime D. Parra).
Dones que fumen de matinada
L'Iris enganxant els «mirallets a les tires d'adhesiu de doble cara (un altre material que ha donat grans tardes de glòria), que després aniria a l'interior de la capsa..
Dones que fumen de matinada
El producte acaba, oi que és xulo?

dimarts, 1 d’agost de 2017

La novena amb paper de fumar

Un cop fetes les capses de paper de fumar i encavalcats els diversos fulls calia posar-los dins (tasca no exempta de certa dificultat).

Dones que fumen de matinada
Les capses ja acabades (però l'única que té els fulls posats és la de mostra).
Dones que fumen de matinada
Els diversos plecs de la novena narració s'havien d'agafar amb cura per no saltar tots alegrement i haver de tornar-los a encavalcar.
Dones que fumen de matinada
Per als que tingueu l'oportunitat de llegir la narració sapigueu que, per tornar-la a lloc (cada full va solt) els heu d'encavalcar en ziga-zaga (estan numerats) i, un cop fet el paquetet, tornar-lo a introduir de nou al forat corbant-lo lleugerament (excepte el primer full que serveix per estirar).

dimecres, 5 de juliol de 2017

Segon campament amb la Maite

La Maite torna a venir per treballar en la seva plaquetona, aquest cop sense tanta gent, però centrada en el muntatge de la seva (que és una mica delicat perquè si no es fa bé després no encaixa res).

Maite Jou
El Carles i la Maite muntant les tres peces de la plaquetona Hora de sortida.
Maite Jou
La Maite fent els forats de wire-o de la base on van enganxades les tres peces per al seu text.
Maite Jou
La Carmen Borja enganxant les peces.

dimarts, 4 de juliol de 2017

El llibre rellotge

A la plaquetona de la Maite Jou, Hora de sortida, hi ha un rellotge que hi té un paper força important, de manera que la pròpia narració es transforma en un rellotge.

Maite Jou
La narració s'extreu del llibre i es llegeix a partir d'un eix (que, en realitat són les busques). Després, es pot muntar fins fer un cercle en forma de rellotge.

dijous, 29 de juny de 2017

Avança l'Hora de sortida

Comencem ja la producció de la plaquetona de la Maite Jou, Hora de sortida. Com és habitual, prèviament cal fer diverses maquetes de prova i anar ajustant coses (també cal dir que, no és estrany quedesprés quan es comença la producció final, coses que funcionaven a les maquetes després fan el burro i cal fer nous reajustaments.

Maite Jou
Els fulls impresos (de quatre en quatre com podeu veure) abans de ser guillotinats.

Maite Jou
Maqueta inicial. Com podeu veure en principi no hi havia el marc negre.
Maite Jou
La maqueta prefinal, ja amb el marc, però amb uns punts fets amb pintura fotoluminiscent que a darrera hora vam decidir eliminar perquè dificultaven el pas e les pàgines.

divendres, 23 de juny de 2017

Sant Joan 2017

Com cada any els vilamarins ens trobem a casa els Parra-Jou per passar la revetlla, parlar de la plaquetona fer els diversos rituals i, en general, passar-nos-ho la mar de bé.

Sant Joan vilamarí
Les maquetes de les plaquetones del Carles Molins (Dones que fumen de matinada) i la de la Maite Jou (Hora de sortida)

Sant Joan vilamarí
L'Iris en ple trànsit solsticial. Al dreta el vol amb pètals i l'espelma amb què se celebraria el ritual
Sant Joan vilamarí
La no menys típica celebració del foc.
Sant Joan vilamarí
Els amfitrions.

dissabte, 17 de juny de 2017

Repetint cigars

El títol de cada narració-cigarret de Dones que fumen de matinada va estampat en cada un d'ells. El sistema d'estampar-ho consisteix en imprimir el text que vols en làser i després posar-hi un tros de material metal·litzat d'estampar a sobre i passar-ho per un rodets a 110 graus. L'escalfor torna a fer bullir el tòner i fixa el material d'estampació. Però no tots van acabar de quedar bé perquè no sempre es fixava adequadament. Fent proves vam arribar a la conclusió que el problema és que calia imprimir el tòner a baixa temperatura, de manera que, en tornar-lo a escalfar s'agafava millor.
Això va fer que, tot i que ja estaven fets (i que és prou entretingut), féssim una revisió de tots i cadascun d'ells i seleccionéssim aquells que no ens semblaven prou bé i els tornéssim a fer.

Dones que fumen de matinada
Aquests són els cigarrets-narració rebutjats perquè no ens van semblar que estiguessin impecables.
Dones que fumen de matinada
El Carles Molins fent els nous cigarrets-narració per substituir els rebutjats.
Dones que fumen de matinada
Com podeu veure, segons el color estampat, hi va haver més o menys cigarrets salvats.
Dones que fumen de matinada
Tots els cigarrets ja completats.